No hi havia a València dos amants com nosaltres,
Feroçment ens amavem des del mati a la nit
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba
Han passat anys, molts anys, han passat moltes cosses;
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
es desperta , de sobte, com un vell huracà
i ens tomba a terra els dos, ens ajunta, ens empreny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat,
en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te
ara un muscle, i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a revolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les rimes de Becquér.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario